 |
| JOAN JOSEP QUERALT |
El títol o lema de la conferència “Ètica i política, dos elements antagònics?” era ja, d’entrada, tot
una referent/al·licient per no perdre-s’ho, tan per la càrrega del seu
contingut com per la categoria del conferenciant, demostrada aquesta, entre
d’altres espais, en nombrosos articles de premsa i en las seves periòdiques
aparicions a la tertúlia dels divendres a un conegut canal de TV privada de
Catalunya.
I les expectatives no van defraudar a ningú. En Queralt,
home de mes que contrastada cultura, donà una veritable lliçó acadèmica sobre
allò que s’ha d’entendre per ètica, per política i per les respectives
confluències d’una i altra realitat. I si be en ambdós conceptes ens podríem
haver quedat en l’àmbit estrictament filosòfic, en Queralt tocà el moll de l’os
quan els va concretar en la situació actual de la societat i en la política que
avui, en general, es practica per part dels polítics.
Però el conferenciant, a més, no es va limitar a fer un
anàlisi d’aquesta situació sota el prisma de la ètica, sinó que es va
pronunciar (avui diríem vulgarment parlant, es va “mullar”), per oferir-nos la
seva opció personal: es a dir que, tot considerant que, amb intencionalitat o
no, la realitat es que la crisi actual ens està portant a una reducció del
cercle de participació en la cosa publica, advocà, fent palesa la seva formació
humanística, per la responsabilitat personal de cadascun de nosaltres, com a
solució per a redreçar el rumb actual de la nostra societat.
 |
| VISTA GENERAL DE LA TAULA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada