La conferència
de la Margarida Gómez Inglada (Cap de l’Arxiu Municipal i actual Directora de l’Espai
Cultural Cèntric), del dimarts dia 18 de Maig, tancà el Cicle de conferències monotemàtiques
COVID19 que el Rotary Club d’El Prat ha estat mantenint durant l’exercici
2020/21.
L’amor de la Marga per la historia (disciplina en la que es va doctorar a la UB) i els seus coneixements i practiques d’arxiu, es van fer palesos en la profusió de dades i situacions que ens donà en una excel·lent conferència sota el títol “El poble de les febres. Malalties al Prat al llarg dels segles” que ha tractat sobre l’atac de les epidèmies al Delta i, concretament, al nostre poble, des de que en tenim noticia com a poblament urbà. Les fonts d’informació ens venen de l’Arxiu Municipal, dels estudis d’en Jaume Codina i del Pare Andreu de Palma; de la premsa barcelonina de l’època Barcelona i, molt especialment, dels escrits dels metges que van exercir a la nostra Ciutat. La Marga cità el Dietari del Dr. Pujol, els escrits del Dr. Segismund Salgot i els treballs del Dr. Felip Hita, principalment.
Els metges pròpiament dits, però, no
arriben al Prat fins el segle XIX; abans procuraven la cura dels malats gent de
l’ofici de barber, principalment, o d’altres entesos en herbes medicinals i d’altres
productes naturals i mètodes casolans. Es simptomàtica l’advocació dels Sants
Cosme i Damià com a patrons o copatrons del Prat, tenint en compte l’ofici de metges d’ambdós.
La Marga començà la seva xarrada
fent-nos una descriptiva posada en escena del medi natural (amb un alt valor
natural, però a la vegada molt fràgil) i, també, del medi humà com a supòsits
sobre els que incideixen les malalties que causen les epidèmies en el nostre
Delta; i, sota aquest context, ens parlà de la zona d’estanys, pantans i maresmes
que venien a ocupar, pràcticament, una quarta part de l’extensió del Delta.
Aquesta circumstància, juntament amb la pobresa dels pobladors, i la manca de
recursos i d’higiene fa que, a mitjans del segle XIX, El Prat sigui una zona
encara amb condicions molt precàries per l’habitatge. L’aigua es constitueix en
l’element, bàsic i original, causant de les malalties del Delta que, amb
l’arribada de les calors de l’estiu i les putrefaccions corresponents, resulti
un caldo de cultiu excel·lent pel desenvolupament dels microbis, paràsits i
bacteris dels que son principal víctimes els treballadors del camp que, a la
vegada, porten el contagi a la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada