El passat dia 16 d’abril, i dintre del cicle de
conferències de Rotary Prat de l’exercici 2017/2018, ens visità l’Ousman Umar,
un xicot ganhès, de 29 anys, immigrant
que va trigar set anys en arribar del seus país al nostre i que va ser noticia,
doncs la seva experiència va aparèixer en una entrevista que se li va fer a “La
contra” de La Vanguardia al mes de Desembre del 2017.
Cal dir que, en alguns moments de la xerrada, el relat
de les condicions de vida en alguns països africans i el relat de les condicions del viatge dels
immigrants a Europa, va se esfereïdor. Aquesta es una dada que, a vegades, de
tanta repetició, se’n ha fet banal, però la realitat es diàriament colpidora.
L’experiència de l’Ousman no es limita a la seva
terrible aventura de viatge; enganyat i estafat per diverses màfies o com a
supervivent d’un números grup d’immigrants deixats de la ma de Deu enmig del
desert, doncs fins aquí aquesta terrible experiència la poden protagonitzar,
malauradament i com sabem, centenars de milers de persones. La grandesa de
l’Ousman comença quan es preguntà el perquè de la situació de superioritat
material de l’home blanc; i arriba a la
conclusió de que el camí vers el progrés i l’eradicació de la pobresa, rau en
les necessàries inversions en educació a realitzar en el propi país origen dels
immigrants. Es en aquest punt on qualifica d’hipòcrita l’actitud, dels països
de l’anomenat primer mon, que es renten la consciencia amb l’enviament de
diners (sovint sense proporció a les riqueses que n’extreuen) sense controlar
el seu real destí. Tot això ha portat l’Ousman a la creació, juntament amb
d’altres persones del nostre país, de la Fundació “Nasco, Feeding Minds” que té
com a objectiu, tot seguint la seva filosofia, el subministrament d’ordinadors
de segona ma, a les escoles del seu país, com un primer pas i mètode d’inversió
educativa i cultural que es la base de l’alliberament.