“CENTENARI DEL NAIXEMENT D’EN PERE CALDERS”

TESSA CALDERS  i El President de RC El PRAT

Tessa Calders, professora de llengua hebrea de la Universitat de Barcelona, ens va acompanyar dimarts 20 de novembre a la seu del Rotary Club El Prat. Després d’un agradable sopar ens va aproximar a la vida familiar i l’obra literària del seu pare, Pere Calders, periodista, dibuixant, gran amant de la fotografia i un dels contistes catalans més il·lustres de tots els temps de qui, aquest any 2012, es commemora el centenari del seu naixement.
La conferenciant va il·lustrar la seva exposició amb imatges de l’escriptor i la seva família, i també va acompanyar-la de cançons populars mexicanes que s’escoltaven a casa seva, al Barri de Polanco de Ciutat de Mèxic. Amb unes lletres colpidores, aquestes cançons reflecteixen la quotidianitat d’aquest país que, sens dubte, va influir a l’hora de crear alguns dels personatges dels seus contes.
A Mèxic, Pere Calders es va casar amb la Rosa Artís i van tenir tres fills. Sense deixar d’aprofundir en les seves facetes de contista i novel·lista, va treballar com a dibuixant i editor. Durant el seu exili mexicà va poder seguir publicant la seva obra de ficció a Barcelona, reunida en el recull de contes Crònica de la veritat oculta. A més, mantenia una bona relació amb els cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats. Entre ells destacava el cunyat de Calders, l’escriptor Avel·lí Artís “Tísner”,   amb qui va disputar partides d’escacs que cridaven l’atenció de tots els qui eren presents, i no pas pel joc que desplegaven, sinó per l’espectacle que tots dos oferien.
Després de vint-i-tres anys d’exili a Mèxic, l’any 1962 va tornar a Catalunya i va fixar temporalment la seva residència a Sant Cugat. Va continuar publicant llibres i col·laborant en revistes i diaris, assolint un èxit popular important l’any 1978 quan el grup de teatre Dagoll Dagom va escenificar alguns dels seus contes amb l’obra Antaviana.
Va morir a Barcelona el 21 de juliol de 1994 i les seves cendres reposen, juntament amb les de la seva esposa Rosa Artís, en el monument erigit en homenatge seu al Passeig Marítim de Llançà.