“PRESENT i FUTUR DE LES INSOLVÈNCIES EMPRESARIALS i ELS CONCURSOS DE CREDITORS”

El passat dia 16 d’octubre de 2012, ens va acompanyar el Sr.  Enric Faura i Lluís, Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i MBA pel “Instituto de Estudios Superiores de la Empresa”(I.E.S.E), que exposà els seu coneixement  i experiència  com a Administrador Concursal en la conferència sobre “Present i futur de les insolvències empresarials”.

En els diferents períodes en que va dividir la regulació del concurs de creditors va referir-se en primer lloc a l‘etapa que finalitza a l’any 2004. Fins aleshores, eren els Jutjats de Primera Instància, no especialitzats en temes mercantils qui s’encarregaven de tramitar les situacions de manca de liquiditat o insolvència de les companyies que s’acollien a aquesta figura jurídica per suspendre els pagaments de forma temporal o per liquidar la companyia, fallida de forma definitiva, adjudicant els actius que li quedessin als seus creditors.

A partir del 2004 i fins el 2008, son els Jutjats Mercantils, especialitzats en aquesta disciplina, qui s’encarreguen de gestionar les situacions de manca de liquiditat en les que l’empresa concursada arriba a un conveni amb els seus creditors per continuar la seva activitat, o desapareix amb la liquidació de la societat. En aquest període, hi han pocs concursos de creditors, i els Jutges fan mans i mànigues per tal que les empreses continuïn la seva activitat.

A partir de l’any 2008 fins l’any 2011, l’economia espanyola entra en creixement negatiu i recessió. Desapareix, la bacanal financera existent fins aleshores, en quedar-se els bancs sense liquiditat, situació que  obliga a moltes pymes a tancar. Les liquidacions de les societats superen en molt als convenis dels concursos, que només s’aproven aquells que els bancs no poden absorbir el crèdit pendent.

A partir de l’any 2011-2012 el creixement de la economia es zero i s’entra en lo que s’anomena “la dècada perduda”, que per alguns compren de l’any 2008 al 2018 i d’altres del 2010 al 2020.

Per acabar va plantejar un futur no gaire optimista, al denunciar durant els proper anys l’estancament del P.I.B., la restricció del crèdit, el manteniment de l’atur entre el 15 i el 20 per cent, la creació d’una demanda polaritzada, -productes molt cars i molt  barats -, mentre que la piràmide de la població s’invertirà. Recomanar finalment, a les empreses reforçar la seva solvència amb finançament propi, ja que el bancs no hi seran, potenciar la seva liquiditat i no tenir ni immobilitzats ni stocks, sent essencial l’existència de lideratges professionals a les empreses.